LA LINDE, 5-2015.

Arqueología de Gestión

 

LA FORMACIÓ D'AUXILIARS D'ARQUEOLOGIA ALS TALLERS D'OCUPACIÓ.

 

 

 

 

 

Entrevista a Javier Máñez Rodero, Neus Arquer i Gasch i Ramiro Pérez Millán, arqueòlegs. Entrevista realitzada per Francesc Xavier Duarte Martínez.

 

 

 

 

Malgrat l’aparent manca d’eixides laborals al món de l’Arqueologia professional, les autoritats competents en formació i ocupació (al nostre cas, el SERVEF-Servei Valencià d’Ocupació i Formació) i les administracions locals i comarcals, continuen materialitzant la realització de Tallers d’Ocupació (TOs) relacionats amb la posada en valor de béns d’interès cultural mitjançant la formació d’auxiliars d’Arqueologia.


Aquesta aparent paradoxa ens ha portat a reflexionar a propòsit d’aquest tipus d’iniciatives i els resultats reals de la seua aplicació a nivell laboral. A tal efecte, ens hem posat en contacte amb tres arqueòlegs que, com a monitors o directors, han participat en aquests TOs amb l’objectiu que ens conten la seua experiència.


És obvi que un altre tema seria definir què entenem per “auxiliar d’Arqueologia”, posat que és una figura polièdrica (especialment pel fet de si cal tindre titulació universitària per a l’exercici d’aquesta treball). En qualsevol cas, utilitzem ací el sentit que determina el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) al seu llistat d’oferta formativa dels programes d’escoles tallers, tallers d’ocupació i escoles d’ofici:


- Família professional: Edificació i Obra Civil


- Àrea professional: Especialitats sense àrea definida (Edificació)


- Especialitat: Treballs auxiliars d’Arqueologia (EOCX01ET)


Per a aquest cas, cap estudi universitari és requerit... Potser, tampoc siga necessari, passem a vore-ho.

 


Entrevistats:

JMR

Javier Máñez Rodero [JMR], (València, 1968), és llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Arqueologia, per la Universitat de València-UVEG (1991). Principalment, el seu treball s’ha desenvolupat a la ciutat de València, però els seus inicis van ser al Museu Arqueològic de Gandia. S’ha especialitat en Arqueologia urbana d’Urgència, on abasta els períodes des del romà al contemporani; cal destacar les seues intervencions a la ciutat de València (l’Almoina, Palau Reial, Muralla islàmica, Molí de la Marquesa, Velluters...). També ha fet diverses intervencions a la província de València. A l’estranger va intervindre a Egipte en Heracleòpolis Magna (Museo Arqueológico Nacional) i a Pompeia (Itàlia) a la Casa d’Ariadna (Ajuntament de València). Ha estat en diverses restauracions i consolidacions d’estructures arqueològiques. Ha fet diverses publicacions sobre els resultats més destacables de les seues intervencions. També va ser uns anys professor d’Egipci jeroglífic a la Facultat de Teologia (Estudios Vicentinos de la UVEG). Al darrer any va ser monitor d’auxiliars d’Arqueologia al Taller d’Ocupació “El Pantà” de Torrent.  Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

NAiG

 

 

 

 

Neus Arquer i Gasch [NAiG], (Castelló, 1980) és llicenciada en Història per la UVEG (2003), té el Màster en Conservació i Gestió del Patrimoni també de la UVEG (2004) i actualment està cursant el Màster Universitari Avançat en Mètodes i Tècniques d’Investigació de la UNED. Respecte a la seua trajectòria professional, des de l’any 2003 participa, de forma constant, en diversos projectes del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, destaquen les excavacions al Castell d’Alcalà de Xivert de les que va ser directora els anys 2007 i 2008. L’any 2010 inicia el projecte de posada en valor de la Moreria de Borriol, dirigint les quatre campanyes d’intervencions arqueològiques que s’han realitzat fins al momentEsta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

RMP

 

 

Ramiro Pérez Milián [RPM], (Morella 1975), és llicenciat en Història per UVEG (1999), l'any 2002 obté el Diploma d'Estudis Avançats. És soci fundador de Noverint Coop. V, i exerceix com a arqueòleg professional des de l'any 2003. Com a responsable de la Secció d'Arqueologia, ha dirigit tots els projectes desenvolupats per Noverint des de la seva creació. Anteriorment va ser becari de formació de l'Institut d'Art Rupestre i va dirigir projectes de recerca com "Arqueologia del Paisatge en la Vega del Moll (Morella)", a més de participar en el projecte de recerca "Arqueologia Espacial en el Parc Cultural Valltorta-Gasulla" o "Els gravats rupestres a l'aire lliure de la Comunitat Valenciana". Ha realitzat més de 20 publicacions científiques, nombroses conferències i diversos cursos especialitzats. Una de les seues darreres activitats professionals que ha desenvolupat ha estat la direcció del Taller d’Ocupació per a auxiliars d’Arqueologia “Els Ports” (a aqueixa Mancomunitat Comarcal).  Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

 

 

 

 

 - Quins són els principals objectius formatius del vostre TO? Quina temàtica tractava el vostre Pla Formatiu?

JMR: El TO tenia 4 especialitats: Maçoneria, Jardineria, Fontaneria i Arqueologia, amb 10 alumnes per especialitat. El principal objectiu del TO fou formar a un col•lectiu de persones que portaven més de dos anys a l’atur (amb càrregues familiars i amb risc d’exclusió social) a reciclar-se i aprendre un nou ofici amb el que poder treballar. A més, han tingut unes classes de cultura general i lecto-escriptura per a poder refrescar els aprenentatges que tenien i poder desenvolupar-se al mercat laboral. També s’han fet cursets per ajudar a la recerca de treball: informàtica, elaboració de currículums, prevenció de riscos laborals...


La temàtica del Pla Formatiu tractava dels sistemes hidràulics a l’Arqueologia, que eren les estructures que s’anaven a intervindre. A més, a les classes teòriques es va donar Arqueologia i Història amb caràcter general.

 


DSC06543
Treballs d’excavació de les restes d’un aqüeducte.

 

NAiG: El TO tenia com a principal objectiu formar els alumnes com a auxiliars d’Arqueologia i Restauració. Amb aquesta finalitat el Pla Formatiu, a banda de centrar-se sobre les tècniques d’investigació arqueològica i de conservació del Patrimoni Cultural, també tractà d’introduir els alumnes en el context històric, posant una especial atenció en la Història i el patrimoni arqueològic de la localitat on es realitzava el TO.


D’altra banda, amb l’objectiu de consolidar els aprenentatges obtinguts a les classes teòriques, el Pla Formatiu també constava d’una sèrie d’activitats pràctiques, fonamentalment treball de camp i de laboratori, a partir de les quals els alumnes aprenien a excavar, a consolidar estructures arqueològiques, a classificar els materials recuperats durant el procés arqueològic, etc.

 


4
Vista general de la Moreria (Borriol).

 

RPM: El TO que ens ocupa comptava amb dos especialitats clarament diferenciades, per una banda la gestió del patrimoni forestal i, per l’altra, la formació d’auxiliars d’Arqueologia. En aquest darrer cas, el primer objectiu fou la formació en coneixements teòrics i l’experiència pràctica suficient, per optar a un lloc de treball de la seua especialitat; en segon lloc, les tasques desenvolupades havien de revertir en els municipis de la Mancomunitat Comarcal que s’adheriren al TO (Cinctorres, Forcall, Morella i Vilafranca), de manera que la societat percebés, de forma positiva, la participació dels ajuntaments en aquest tipus d'iniciatives; en darrer lloc, calia posar de manifest la necessitat, a la nostra comarca, de la formació de grups de treball capaços de treballar en la gestió dels recursos arqueològics dels Ports.


El Pla Formatiu estava format per 6 mòduls: 1) Curs de riscos laborals; 2) Introducció a l’Arqueologia; 3) Especialització. Arqueologia Forense i Funerària; 4) Especialització. Manteniment de jaciments arqueològics; 5) Aproximació a la Paleontologia i 6) Inserció al mercat laboral.


Al nostre cas, proposàrem els mòduls 3 i 4 plantejant-los com a espais d’especialització on més problemes presenten els operaris d’obra sense sensibilitat arqueològica.

 

IMG 5346
Vista general de la necròpoli de sant Joaquim de la Menarella al Parc Eòlic de Refoies (Forcall). Treballs de neteja i consolidació d’estructures, mòdul 4.- Manteniment de jaciments arqueològics, direcció: Anna Cèlia Viciach i Safont.

 


- On heu realitzades les actuacions arqueològiques i per què?

JMR: Les actuacions s’han realitzat al terme municipal de Torrent, concretament en una sèrie de estructures hidràuliques que havien estat funcionant fins la segona meitat del segle XX i que, ara, es trobaven abandonades i oblidades.


DSC08108
Treballs auxiliars de fotografia arqueològica, del pont Romà del Mas del Jutge de Torrent.


Des del TO s’han recuperat i s’han posat en valor aquestes per què la gent del poble i rodalies puguen visitar-les i conèixer la funcionalitat d’aquestes estructures.

 

NAiG: Els treballs del TO s’han portat a terme a la Moreria de Borriol, jaciment arqueològic d’origen medieval que es localitza molt pròxim a la localitat. La motivació ve determinada per la idoneïtat del jaciment a l’hora de treballar amb els alumnes de TO De fet, la Moreria, presenta moltes característiques que la converteixen en lloc adient per a la realització d’un TO, entre les que cal destacar: l’accessibilitat, la fàcil identificació dels diversos estrats, la bona conservació de les estructures i l’elevada presència de materials arqueològics de diversa cronologia. D’altra banda, també ha sigut un aspecte determinant, l’interès de l’ajuntament de la localitat de posar en valor aquest lloc arqueològic, que presenta un elevat potencial des del punt de vista turístic i que està aportant noves dades sobre la història local.


2
Treballs d’excavació. Extracció d’una tenalla.

 

RPM: En la selecció de les actuacions han primat, en primer lloc, els objectius del Pla Formatiu elaborat, és a dir, que els alumnes es formaren en les diferents metodologies i tècniques de treball que s'inclouen en les intervencions arqueològiques a més de la Paleontologia (ja que es un dels patrimonis més importants de la comarca dels Ports). En segon lloc, les actuacions s'havien de desenvolupar als 4 municipis que han fet aportacions econòmiques al TO de la Mancomunitat. Al final s'han realitzat les següents intervencions:


- Cinctorres: continuació de les campanyes d’excavació paleontològica al jaciment d’Ana.


- Forcall: manteniment del jaciment de la necròpoli de Sant Joaquim de la Menarella i continuació de les campanyes d’excavació arqueològica a la Moleta dels Frares (nivells d’ocupació preromans i romans i necròpoli andalusina). [Incloent el tractament dels materials arqueològics al laboratori].


- Morella: inventari i catalogació de part dels fons de Museus de Morella.


- Vilafranca: continuació de les campanyes d’excavacions prehistòriques a la balma del Barranc de la Fontanella i inici de les actuacions a les balmes I i II de les Foies (Mas de Faio). [Incloent el tractament dels materials arqueològics al laboratori].


IMG 5625
Instantània presa durant una de les classes pràctiques del Mòdul 2.- Introducció a l’Arqueologia. A la imatge, Ferran Arasa i Gil (professor de la UVEG) fa una visita guiada a la ciutat romana de Lesera (la Moleta dels Frares, Forcall) abans de l’inici dels treballs d’excavació sobre aquest jaciment. Direcció: Ramiro Pérez Milián.

 

- Penseu que el TO formarà correctament els alumnes en les tasques relacionades amb l’ajuda al tècnic-arqueòleg? Quines deurien de ser aquestes tasques?

JMR: Crec que sí, que han estat preparats per ajudar a les tasques d’ajudant d’Arqueòleg, però faltaria una mena de diversitat, ja que, concretament, en aquest TO, només han estat desenvolupades tasques (neteja i excavació) d’estructures hidràuliques i no d’Arqueologia en general; encara que s’ha explicat teòricament diferents tipus d’excavacions arqueològiques, no s’ha pogut fer la pràctica en necròpolis, urbana, mural, Prehistòria...

DSC06383

Neteja dels murs del Pantà de Torrent, d’època moderna.

 

NAiG: La formació dels alumnes presenta una gran dificultat, ja que es tracta de grups molt heterogenis, de manera que moltes vegades resulta difícil adaptar el temari als diversos nivells formatius. Tot i açò, amb una mica de paciència, la utilització d’una metodologia deductiva (teoria-experimentació-aprenentatge) i una constant motivació de l’alumnat, és viable ensenyar els alumnes a realitzar, de forma correcta, les tasques fonamentals per a l’assistència al tècnic arqueòleg. Aquestes tècniques primordials d’ajuda al tècnic són, entre altres, llegir cotes, identificar els nivells estratigràfics, disposar correctament els elements necessaris per a la fotografia arqueològica, prendre mesures i triangular amb la plomada, guardar i etiquetar correctament els materials arqueològics en bosses, conèixer com netejar-los i classificar-los, etc.


TO Borriol
Treballs d’excavació. Els alumnes prenen cotes de les estructures excavades.

 

RPM: Els auxiliars deuen de conèixer, especialment, la metodologia de treball. Això fa que el tècnic encarregat de dirigir l'excavació puga dedicar-se al registre, documentació i interpretació d’allò descobert, mentre que altres tasques més rutinàries (marcar estructures, llegir cotes, agafar mostres de sediment, preparar bosses, etc.) poden ser confiades a l’auxiliar. La perícia d’aquests pot alliberar de molta feina al tècnic també, des de diferenciar nivells, donar el tractament adient a la naturalesa de la resta arqueològica i, fins i tot, possibilitar una comunicació de confiança que faja que l’auxiliar manifeste les seues idees, suggeriments i, fins i tot, crítiques constructives. També és important que tinguen formació històrica almenys del jaciment on van a treballar, que coneguen a grans trets els períodes històrics (des de la Prehistòria), ja que això possibilita la sensibilització i l’interès per la seua feina.


Al capdavall, es tracta d’assistir l’arqueòleg sense deixar de comprendre, tampoc, allò que s’està fent i per què.

 

IMG 6883

Instantània presa durant els treballs d’excavació arqueològica de la balma del Barranc de la Fontanella (Vilafranca). Aplicació de la metodologia habitual en un jaciment prehistòric (Mòdul 2.- Introducció a l’Arqueologia). Direcció: Dídac Román Monroig i Inés Domingo Sanz.

 


- Creeu en la possibilitat real d’inserció al mercat laboral dels alumnes que heu format?

JMR: Sí que crec en la reinserció dels alumnes al mercat laboral, però principalment, el problema és la manca d’oferta de treballs arqueològics en aquest moment de crisi. Per la qual cosa, molts alumnes que han fet aquest taller han hagut de buscar treball en altres oficis. Els alumnes del TO han fet els cursets de vint hores de prevenció de riscos laborals a la Construcció, que hui són necessaris per poder treballar a l’Arqueologia o qualsevol obra. Fa poc de temps, he tingut la possibilitat de fer una xicoteta excavació d’un mes a Torrent, i he pogut contractar a dos alumnes del TO, malgrat que l’oferta de treball és escassa, es poden comptar amb els alumnes que hagen aprofitat millor el curs.

 

DSC06788
Treballs d’excavació d’una sènia contemporània.

 


NAiG: Si tenim en compte que el panorama actual de l’Arqueologia, la possibilitat d’inserció laboral dels alumnes és baixa, donat que les intervencions arqueològiques que es porten a terme a la província de Castelló són escasses i, quasi totes, a través de les administracions públiques. Però, d’altra banda, gràcies als successius TOs que s’han portat a terme, s’està conformant un equip de professionals de l’Arqueologia i la Restauració en una població molt rica en patrimoni com és Borriol, de manera que si més endavant es reactiva la inversió en Patrimoni i Turisme aquestes possibilitats d’inserció podrien augmentar. Per altra banda, per experiències passades, hem pogut comprovar com la realització del TO és molt motivadora, cosa que a impulsat els alumnes a continuar buscant feina i formar-se.

 

1
Treballs de laboratori. Muntatge i classificació de les ceràmiques recuperades.

 


RPM: Crec que hi ha una necessitat real de professionalitzar la figura de l’auxiliar, ja que facilita el correcte desenvolupament i interpretació de la intervenció arqueològica, a més, accelera els treballs i, per tant, augmenta la producció de facto. Els primers que som conscients d’açò, som els propis arqueòlegs. L’eficàcia i rapidesa en la que es pot dur a terme una intervenció arqueològica, depèn en gran mesura, de comptar amb auxiliars formats i amb sensibilitat per la feina, no cal tornar a començar de zero a l’hora d’explicar els principis metodològics bàsics en cada nova intervenció. El problema és que l’actual mercat laboral té tendència a la precarització, i l’aplicació de criteris productius no compaginables amb la professionalitat dels treballadors i la suficiència científica que obliga totes i cadascuna de les intervencions. Mentre no canvie aquesta tendència, és difícil que tinguen oportunitats laborals.


Al nostre cas, hem possibilitat la inserció d’una alumna a un treball temporal com a operària d’Arqueologia, hi havia la possibilitat d’ocupar-ne alguna plaça més, però, les condicions laborals eren, francament, dures i cap altre alumne ha volgut entrar.

 

IMG 6675
Imatge d’equip del Taller d’Ocupació durant les classes pràctiques del Mòdul 3.- Arqueologia Forense i Funerària, impartit pel metge forense Manuel Polo Cerdà i l’arqueòloga Elisa García Prósper.

 


- Del funcionament i estructura dels TOs, quins són aquells aspectes que caldria modificar per fer aquestes activitats compatibles amb les intervencions arqueològiques?

JMR: El principal problema que hem trobat ha sigut l’elaboració d’un Pla Formatiu de 480 hores, ja que hem hagut d’anar preparant les classes i intervencions des del moment de la designació del professorat pel SERVEF, que va ser una setmana abans de començar el Taller d’Ocupació, també des d’eixe moment es va haver de demanar els permisos a Conselleria, i la conseqüent espera per a poder començar a treballar en els intervencions. Una altra cosa que no contemplen aquests contractes de monitor és la remuneració econòmica de les memòries i projectes que s’han de realitzar i presentar després a Conselleria, també el treball de planimetria que s’ha hagut de negociar, a banda, amb l’ajuntament. En conclusió, hi ha una falta de previsió perquè una setmana abans de començar els treballs no es coneix al monitor, ni la forma de finançament dels treballs posteriors i auxiliars. Un altre aspecte que canviaria, és el tema de les eixides, ja que al meu TO no ens deixaven fer més d’una eixida per conèixer altres tipus d’excavacions i museus (materials). Finalment vaig aconseguir que autoritzaren dos eixides; jo crec que són unes activitats més enriquidores i on s’ha après més que en una classe.


TO Torrent
Visita a la Torre islàmica de Torrent, guiada per l’arqueòloga Lourdes Roca.

 

NAiG: La posada en valor del jaciment arqueològic de la Moreria de Borriol, s’està portant a terme des de l’any 2010, gràcies a la realització de diversos TOs. És innegable, doncs, que aquests i les intervencions sobre el patrimoni arqueològic són compatibles. Tanmateix, aspectes com la necessitat de comptar amb un equip de treball conformat per diversos professionals (tècnics, arqueòlegs, restauradors, etc.) o les obligacions que entranya la realització d’una intervenció arqueològica de cara a l’administració (permís, memòria, estudis de fauna, etc.), no es tenen presents a l’hora de conformar l’estructura dels TOs. A més, la inexistència d’un Pla Formatiu específic en Arqueologia i consolidació del patrimoni arqueològic, també obliga a que siga el propi monitor el que ha de preparar el temari per explicar als alumnes.

 

3

Treballs de consolidació. Encapsulament d’una estructura circular.

 

RPM: En el nostre cas, ha sigut, especialment, la precipitació amb la que es va haver que crear el Pla Formatiu, ja que els alumnes i el personal del TO ens vàrem incorporar al mateix temps. La preparació de les classes teòriques, pel que fa al monitor, també necessita d’un temps d’elaboració, almenys la primera vegada que imparteix les 480 hores teòriques del mateix que, a més, es concentren en les primeres setmanes del TO ja que les autoritzacions per a les excavacions no han estat encara obtingudes. Per a dur a terme les diferents intervencions arqueològiques, per altra banda, cal redactar projectes i esperar a la seua autorització per part de la Conselleria de Cultura. També existeix certa rigidesa a l’hora de controlar les despeses econòmiques, per altra banda lògica. Tal volta caldria un contacte més directe i amb els controls adients poder gestionar els recursos econòmics de manera més directa i no tan burocràtica.

 

 Cinctorres

Instantània presa durant els treballs d’excavació paleontològica al jaciment d’Ana (Cinctorres), dins del Mòdul 5.- Aproximació a la Paleontologia. Direcció: Marcos Martín Jiménez, Begoña Poza Falset i Andrés Santos Cubero.

 

 

Vuelta al Índice

 

 

Deja tus comentarios

0
Faltan claves reCAPTCHA
terminos y condiciones.
  • No se han encontrado comentarios
Joomla 3.0 Templates - by Joomlage.com