LA LINDE, 8-2017

Hay que conocer:

Esperança Huguet Enguita.Arqueòloga. espehuguetenguita@gmail.com

En novembre de 2016 a la Universitat de València, es va llegir una tesi doctoral d’investigació, dirigida por Ferran Arasa i Gil, i titulada “La ceràmica comuna de la ciutat romana de Valentia (segles II aE- III dE)”. En ella es fa un viatge a través dels recipients ceràmics d’ús domèstic i culinari des del moment de fundació de la ciutat romana de Valentia (València, España), cap al 138 aC amb l’assentament de  soldats llicenciats romans, fins a final del segle III dC, quan es documenten una sèrie de destruccions, incendis i abandonaments relacionats amb un col·lapse urbà a la ciutat.

La ceràmica comuna és el tipus de ceràmica més abundant en quasi totes les excavacions arqueològiques i, sovint, la menys estudiada, oblidada por la investigació fins fa poques dècades en comparació amb altres estudis ceràmics com la vaixella fina o les àmfores. Per al seu estudi a Valentia, s’han inventariat conjunts ceràmics que procedent de 24 excavacions, entre les que està representat tot el ventall cronològic des de l’època republicana fins l’alt imperi, però també contexts diferents: de producció com un forn ceràmic; de consum com el material dels nivells constructius; votius com les ofrenes rituals i funeràries; i d’amortització com els femers.

Una vegada estudiats els conjunts ceràmics de cadascuna de las excavacions, i per tant amb unes cronologies relatives aportades por la ceràmica fina, les àmfores i les troballes numismàtiques principalment, s’individualitzà la ceràmica comuna per poder estudiar-la per produccions. Amb això es pogueren estudiar les dinàmiques comercials d’importació de les ceràmiques comunes i de cuina i la seua variació en el temps, però també l’evolució de les diferents produccions regionals, cosa que ha evidenciat l’existència de fases, algunes marcadament creatives amb recipients heterogenis i d’altres amb una estandardització dels productes.

A partir de l’estudi dels recipients de terrissa apareguts a Valentia, s’ha aprofundit en el món de la cuina perquè parlar de ceràmica comuna romana és, inevitablement, parlar de la cuina romana….o les cuines romanes i les possibles formes de cuinar que hi hauria a la ciutat amb contínues referències a les fonts clàssiques i a les troballes arqueològiques. A més de l’ús principal de la ceràmica comuna i de cuina com a recipients culinaris, a Valentia s’han documentat diversos contexts rituals amb gran abundància de recipients ceràmics. En aquests casos, es podria afegir una funció secundària, de caire sacre, ritual i votiu altament simbòlic

Tot açò ha permès endinsar-se en la cuina romana, les costums culinàries, els mètodes de cocció, els utensilis de la vida quotidiana de la Valentia romana que per una part s’assemblaven a les d’altres zones del món romà, però per altra part mantenien una peculiaritat pròpia. A més, s’ha pogut comprovar com de susceptibles als canvis eren els recipients de fang, ja que la producció, comercialització, ús i amortització d’aquests productes estaven plenament imbricats amb l’espai, el temps i les circumstàncies en les quals es produïen. Per últim, l’estudi de la ceràmica comuna i de cuina ens apropa a la quotidianitat històrica de persones i fets anònims dels qui d’una altra manera seria ben difícil esbrinar coses.

Si vols accedir a la tesi completa es troba a: http://roderic.uv.es/handle/10550/56163